La Cantata Profana de Béla Bartók

Bartók, la Cantata Profana

playCantata Profana I. Molto Moderato

playCantata Profana II. Andante

playCantata Profana III. Moderato

 

Encara que Bartók va transcriure per a cor alguns del seu treballs etnomusicològics, pel que fa a la composició pura només va abordar una obra coral de certa envergadura, la Cantata profana. Bartók es proclamava expressament no creient i per això la seva única cantata, on hi ha certs ressons de Bach, no només no és religiosa sinó que des del títol es proclama “profana”.

Escrita per a doble cor, sols de baríton i tenor i orquestra, l’obra es subtitula Els cérvols encantats i tracta una llegenda dels Carpats romanesos.

Un pare viu amb els seus nou fills al bosc.
Aquests, que només saben caçar, persegueixen un ramat de cérvols disparant sobre el cap de la manada, que és un cérvol encantat. Com a càstig per la seva gosadia són convertits en cérvols però això els dóna una gran sensació de llibertat. El pare (baríton) surt a buscar-los i es troba amb els cérvols.
Va a disparar sobre ells i el fill gran (tenor) li parla. El pare els suplica que tornin i ells es neguen doncs volen gaudir de la llibertat i fins i tot l’amenacen. Al final, els cors canten sobre les paraules del fill i la frase clau de la llegenda: “Des d’ara beurem a les fonts pures”.

bartokEl mateix Bartók va adaptar i va traduir a l’hongarès els textos romanesos populars i, encara que tot apareix com un conte de fades, l’obra tenia una important càrrega política ja que pretenia protestar contra la falta de llibertat del règim dictatorial hongarès de l’Almirall Horthy que intitulaba ” Regent “d’Hongria. Però el compositor no va enganyar a la censura i, encara que l’obra està datada el 1930, no s’estrenaria fins a quatre anys més tard, el 25 de maig de 1934 a una transmissió de la BBC de Londres amb Treffor Jones, Frank Phillips, el Wireless Choir i l’Orquestra de la BBC dirigida per Aylmer Buesst.

El primer moviment té un gran alè simfònic coral amb una escriptura polifònica de rica harmonia que evoca la profunditat dels boscos. El segon és tens doncs, després d’una fuga que mostra el pare a la recerca dels fills, ens presenta l’aspre enfrontament entre aquell i aquests amb un diàleg intensament dramàtic. El tercer és un exaltat treball coral i un cant a la llibertat. Es desenvolupen sense interrupció i es poden veure en ells altres divisions.
El primer té una introducció coral, amb una reinterpretació cromàtica del començament de La Passió segons Sant Mateu, una fuita a quatre veus i un moderato amb la metamorfosi que enllaça amb el errant del segon, que mostra la recerca del pare, el agitato que conté el diàleg pare-fill i després enllaça amb el tercer, el resum coral amb un tractament magistral dels cors a quatre i vuit veus.
Bartók estimava l’obra com una de les seves millors composicions encara que a penes es va cantar durant la seva vida i aquest fosc destí sembla haver perseguit després, ja que segueix sent una de les obres de l’autor pitjor conegudes i més rarament interpretades.

CANTATA PROFANA
ELS CÉRVOLS ENCANTATS
(Text d’una cançó folklòrica romanesa)

COR
Prodigis s’expliquen
del vell
que nou fills tenia,
sang de la mateixa sang,
nascut d’alt llinatge.
No obstant això mai els va ensenyar
ofici algun;
ni a sembrar, ni llaurar,
ni a cuidar cavalls ni guanyat.
Només els ensenyava això:
a recórrer valls i muntanyes,
a rastrejar a la recerca de cérvols.
Travessant extensos i frondosos boscos,
com caçaven els valents.
Per frondosos i extensos boscos,
allà caçaven els nou orgullosos
i valents germans.
Pels frondosos boscos
caçaven sense descans,
tant, tan valents i incansables,
que es van perdre, travessant el bosc,
i, trobant en el seu camí de sobte,
prop d’un petit pont,
les petjades dels cérvols encantats,
seguir les seves petjades
fins que van perdre el seu rastre.
Al bosc, al espès bosc,
es van transformar en cérvols.
Mireu, els nou s’han transformat
en orgullosos i gràcils cérvols,
allà al fons del bosc.
Molt, molt de temps
va esperar el vell en va.
Va prendre la seva escopeta i va sortir
a buscar els nou germans.
Tot d’una, va trobar el petit pont
i les empremtes dels cérvols encantats.

Va seguir el camí, va seguir les petjades,
arribant a una font d’aigua fresca.
Allà va veure els cérvols, quiets al costat de la font.
Es va posar de genolls
i va apuntar al cérvol major.
Ai! Va sentir gemegar al gran,
Ai!, I al seu fill predilecte, el més jove,
clamar amb veu humana:

TENOR
Estimat pare bo,
¡No apunts als teus fills!
doncs cruelment podem travessar
teu cos amb les nostres cornamentes,
arrossegant sense pietat
de bosc en bosc,
de roca en roca,
de muntanya en muntanya.
I et podem estavellar contra les pedres
i els troncs. A la brutal caiguda,
teu cos es faria mil trossos.
COR
Tanmateix, l’ancià pare
els prega suplicant:
BARÍTON
Fills del meu cor,
fills meus estimats,
veniu amb mi a l’estatge
de la mare estimada.
COR
Aneu amb ell, aneu amb ell,
seguiu tots!
BARÍTON
Veniu amb mi a veure la vostra mare,
¡No sabeu amb quina ànsia
us espera!
Ja llueixen les torxes
i la taula està disposada;
amb les copes plenes
i la mare plorant;
les copes plenes de vi
i la mare de dolor.

COR
Va parlar llavors el major,
el que va ser el seu fill preferit,
amb veu ferma,
amb forta veu:
TENOR
Estimat pare, pare bo,
veu a casa amb la nostra mare,
amb la nostra estimada mare,
però nosaltres no tornarem.
BARÍTON
Ai!, Digueu-me per què?
COR
No tornen, no tornen, no.
TENOR
Mai tornarem amb tu,
perquè no podem entrar per la porta
amb les nostres cornamentes,
només en el bosc ens podem moure;
nostres cossos esvelts
no volen portar vestits,
només volen sentir el frec de la verdor,
i en el nostre lleuger caminar
no trepitjar les cendres de la llar,
només la molsa del bosc.
Les nostres boques mai tornaran
a buidar les copes,
només a beure l’aigua neta de la font.
COR
Prodigis us han estat
comptats del vell
que nou fills tenia,
i als que cap ofici va ensenyar,
només a recórrer boscos,
buscar rastres de cérvols,
caçar dia i nit;
travessar boscos …
Es van transformar en cérvols
en el profund del bosc
i amb els seus cornamentes no poden
entrar per la porta,
només en el bosc es poden moure.