Simfonia dels Salms, Stravinsky

La major part de les obres de Stravinsky van naixer d’encàrrecs que altres feien el compositor. La Simfonia dels salms no va ser una excepció: amb motiu del cinquantenari de la creació de l’Orquestra simfònica de Boston, el seu titular, Kussevitski, va demanar obres a diversos compositors contemporanis, entre ells Stravinsky, que va optar per una obra religiosa simfònic-coral.

La Simfonia dels Salms va ser composta entre gener i agost de 1930, en un moment en què l’autor  aconseguia la maduresa com a compositor, ja que el músic complia en aquell moment 48 anys. A més, l’obra que ens ocupa va ser composta en ple període neoclassicista del seu creador, qui va dedicar la partitura a l’Orquestra Simfònica de Boston, alhora que aclaria que aquesta era una pàgina feta a la major glòria de Déu, i així ho va deixar escrit en la mateixa.

L’estrena de la peça corresponia, per dret propi, a Kussevitsky, però, per raons que es desconeixen, va ser Ansermet el que la va dirigir primer amb la Societat filharmònica de Brussel.les, el 13 de desembre de 1930 i sis dies després seria objecte de la seva segona interpretació per Kussevitsky i la Simfònica de Boston.

L’obra està dividida en tres moviments, de tres, sis i dotze minuts de durada respectivament. El text recitat és en llatí, i el compositor es va negar que fos traduït, com va fer amb altres de les seves creacions. Aquest text està extret de l’Antic Testament, la qual cosa, davant la pregunta de si s’havia tornat projudío, Stravinsky va haver de recordar als seus interlocutors que els textos en llatí de la Vulgata eren utilitzats des de fa dos mil anys en la litúrgia de les esglésies cristianes . Els textos triats van ser el salm 150 (per al tercer moviment) i parts dels 38 i 39 per als moviments restants.

Així, l’obra s’obri amb un Exaudi oratione meam per seguir amb el Expectans expectavi Domini i acabar amb el Laudate Dominum.
La orquestració, com sol ser habitual en el compositor, és molt peculiar: abundància d’instruments de vent, dos pianos, arpa, percussió, violoncels i contrabaixos, quedant exclosos el clarinet, els violins i les violes. El cor, mixt, deu, segons anotacions de Stravinsky, integrar veus infantils amb les dels homes, però si no (la de les infantils), poden ser reemplaçades per veus femenines (així succeeix amb la gravació que va fer Karajan al capdavant de la Orquestra Filharmònica de Berlín, a diferència de la de Ansermet, que respecta el desig original de l’autor en emprar les veus de xiquets, el que li dóna a l’obra un toc més inquietant).

Els moviments primer i tercer tenen un llenguatge instrumental i harmònic que remet a la música religiosa ortodoxa russa. El seu arcaic, encara que és comú a la majoria de les composicions del músic rus, emparenta aquesta simfonia amb les simfonies d’instruments de vent. El primer moviment és una mena de salmòdia inquietant i en ostinato (d’aquest últim tret participa també el tercer moviment). El segon moviment consta d’una fugida “a la manera de Bach” que desemboca en un clímax amb timbals. El tercer moviment ha estat el més aplaudit de l’obra. Dissenyat en una estructura de ABA, on la A seria el material repetitiu i “flotant” i B un complex desenvolupament de formes rítmiques, fa imaginar en l’oient dimensions espacials immenses.

Sobre el caràcter simfònic de l’obra, l’autor considera que la seua simfonia havia de tenir un important desenvolupament contrapuntístic (…) concebre un conjunt de cor i instruments on tots dos tenien la mateixa importància, sense predomini de cap d’ells. En aquest sentit, la seua idea sobre la relació entre el vocal i el instrumental coincideix amb la dels vells mestres de la música contrapuntística, que també els donaven un tractament igual, sense relegar els cors al paper d’un cant homofònic o el conjunt instrumental a simple acompanyament (…) La música dels textos es desenvolupa segons la seva pròpia llei simfònica. L’ordre dels tres moviments suposa un esquema diari i, en aquest sentit, dóna lloc a una simfonia “.

AUDICIÓ

Igor Stravinsky Symphonie de Psaumes – I. Exaudi orationem meam, Domine

Igor Stravinsky Symphonie de Psaumes – II. Exspectans exspectavi Dominum

Igor Stravinsky Symphonie de Psaumes – III. Alleluia, laudate Dominum

De Monteverdi Choir
London Symphony Orchestra – John Eliot Gardiner

Un pensament sobre “Simfonia dels Salms, Stravinsky”

Els comentaris estan tancats.