Concert per a Cor d’Alfred Schnittke

La paraula estil és una de les que primer es ve a la ment al parlar d’Alfred Schnittke, un curiós músic rus permanentment connectat amb Viena i la seva òrbita. Es va situar en el grup d’avantguarda del seu país, al costat de Gubaidulina, Denisov o Silvestrov i va treballar afanyosament les tècniques serials, en què va penetrar de la mà de Gerschkovitch, deixeble directe de Webern. Però el seu geni creador ser poc a poc emancipant a la recerca de nous aires i d’un llenguatge propi, que va acabar estant singularment lligat a una tradició, entesa d’una manera molt especial. Ulrich Dibelius parla de un procés de ruptura amb la concepció ascètica i purista de l’escriptura serial per deixar pas a la realitat musical, “a aquesta bigarrada barreja d’estils i gèneres que determina les impressions acústiques de la nostra vida quotidiana”.
El que podríem anomenar “pluriestilismo” o “eclecticisme estilístic”, significa per a Schnittke “una exploració conscient dels trets específics de cada estil que dóna lloc a un nou espai musical i fa possible elaborar una forma dinàmica “. A partir de la seva Segona sonata per a violí i piano, de 1968, definida com “gairebé una sonata”, redreça el compositor d’Engels / Saratov el seu camí i es llança a elaborar un sistema que s’ha denominat de “reciclatge artístic”, en el qual recol·lecta i ordena multitud de materials, propis i aliens, darrere d’ una conformació nova.
No va ser molt prolífic aquest autor, que va morir a Hamburg el 1998, en l’escriptura per a cor, encara que sempre s’esmenten com obres de interès el Rèquiem de 1975, la música incidental sobre el Faust de Goethe de 1983 i en particular el Concert per a cor de 1984-85, partitura de certa complexitat i que escoltarem en aquesta entrada. I poc més dins el gènere descobrim en el seu catàleg: l’oratori Nagasaki (1958), Cants de guerra i de pau, per a soprano, cor i orquestra (1959), Der Sonnengesang, per a cor i conjunt instrumental (1976), Minnesang, per a cor mixt a cappella (1981), i la composició per a deu veus femenines i vibràfon, de 1972.

Concert per a cor de 1985, en els quatre temps utilitza textos armenis del segle X. Del primer moviment d’aquesta obra, que destil·la veneració ortodoxa, destaca la bella i aparició d’una línia vocal femenina, en llibertat efímera enfront de la resta del cor sòlid. En el suggerent segon moviment, d’inici fantasmal i “lamentoso”, les dones van surant sobre el mar masculí com les sirenes de Debussy… sense més us deixem aquesta joia.

Alfred Schnittke (1934-1998)

Concert per a Cor (1984-1985) (Textos: Gregory of Narek)

  1. O pavelitel’ sushcheva fsevo

  2.  Sabran’ je pesen sikh, gde kazhdyj stikh.

  3.  Fsem tem kto vniknet fsushchnast

  4.  Sej trud, shto nachinal ja supavan’ jem

Radiokören- Swedish Radio Choir
Tõnu Kaljuste

 

Un pensament sobre “Concert per a Cor d’Alfred Schnittke”

Els comentaris estan tancats.