Alfred Schnittke, Requiem op. 101 (1975)

Schnittke nàix a Engel, a la vora del riu Volga a Rússia el 24 de novembre de 1934, en el si d’una família d’emigrants jueus d’origen alemany, arribats a la Unió Soviètica cap a 1926. En 1946 el pare del compositor és destinat com a corresponsal a Viena, traslladant-se amb tota la família. A la ciutat musical per excel · lència, Schnittke realitza els primers estudis de piano.

Dos anys després tornen a Rússia. Mentre continua amb els seus estudis de piano, es diploma en direcció coral, ingressant en 1953 al Conservatori de Moscou per estudiar contrapunt i composició amb Eugeny Golubev, així com orquestració amb Nikolai Rakov. En els anys d’aprenentatge, el seu veritable mentor va ser el compositor Phillip Herschkowitz-deixeble de Webern-, que el va introduir en la música serial.

Després de graduar-se al Conservatori (1961), ingressa a la Unió de Compositors Soviètics, obtenint l’any següent un lloc de professor d’instrumentació al Conservatori de Moscou. En aquesta època la tasca compositiva d’Schnittke és extraordinàriament prolífica pel que fa a la composició de partitures per al cinema es refereix. Metodològicament enquadrat en el serialisme, però amb una perspectiva gairebé tonal, destaca en l’ús de l’orquestra i la seva envejable tècnica contrapuntística, sense limitar-se a una forma determinada.

Deu anys després, serà Professor de Composició al conservatori moscovita, alhora que les seves obres van sent interpretades per grans virtuosos com Gidon Kremer, Yury Bashmet o Mstislav Rostropovich en els escenaris de tot el món. Així, cap als anys 80 la seva música és ja reconeguda.

La seva salut comença a debilitar-se a arrel d’un atac cardíac sofert en 1985, i cinc anys més tard es trasllada a Hamburg, lloc en el qual fixa la seva residència i en què precisament es va estrenar una de les seves últimes composicions Història von Johann Fausten.

Schnittke va obtenir la nacionalitat alemanya, encara que no va renunciar a la russa. El compositor va morir el dilluns 3 d’agost del 1998 als 63 anys d’edat a l’Hospital Universitari d’Hamburg d’un atac cerebral després de lluitar durant anys en contra de la lògica mèdica. El seu cos descansa al cementiri Novodevichye de Moscou, reservat exclusivament per a les altes personalitat de la vida russa.

El Requiem, està escrit com a música d’escenari, en un moment en què la música litúrgica va ser prohibida a la Unió Soviètica, incorpora guitarra elèctrica i la bateria, recordant la Missa de Bernstein. L’ escriptura coral que sona molt semblant a la de Britten, amb personalitat  sincera i commovedora. Si hi ha realment un compositor per a totes les estacions en el nostre segle, podria ser sens dubte Schnittke.

Requiem, música per al drama de Schiller “Don Carlos”, per a solistes, cor mixt i conjunt instrumental en catorze moviments, op. 101 (1975)

Swedish Radio Choir
Tonu Kaljuste, dir
I.Requiem Aeternam VIII.Domine Jesu

 

II.Kyrie

 

IXHostias

 

III.Dies irae

 

X.Sanctus

 

IV.Tuba mirum

 

XI.Benedictus

 

V.Rex tremendae

 

XII.Agnus Dei

 

VI.Recordare

 

XIII.Credo

 

VII.Lacrimosa

 

XIV.Requiem Aeternam

 

Un pensament sobre “Alfred Schnittke, Requiem op. 101 (1975)”

Els comentaris estan tancats.