Montsalvatge “Cinco canciones negras”

Cinco Canciones Negras, para soprano y piano (1945)

Ací les escoltarem en versió orquestral i per a mezzosoprano

Clara Mouriz, MEZZO-SOPRANO

BBC PHILHARMONIC, Juanjo Mena Dir.

 I. Cuba Dentro de un Piano

II. Punto de Habanera

III. Chevere

IV. Cancion de Cuna para Dormir a…

V. Canto Negro

 

Les Cinco canciones negras (1945-1946) són les úniques cançons compostes per un músic espanyol equiparables a mestratge a les 7 Cançons Espanyoles de Manuel de Falla (encara que un troba, sens dubte, més similituds amb les no menys cèlebres Bachianas brasileres número 5 del brasiler Héctor Villa-Lobos). Exemples representatius del antillanisme de Montsalvatge, aquestes cançons són capaços de reunir i de fondre en harmonia (generalment tonal, encara que, com ell mateix va dir, es veia “impulsat” a la poli tonalitat) diferents motius rítmics d’excel · lent exotisme i estils dispars.

Hi trobem dues de les característiques de les que més es parlen a l’hora de descriure l’obra de Xabier Montsalvatge. El ja esmentat antillanisme o postnacionalisme, tendència basada en la relació establerta entre el folklore català i els ritmes i timbres propis del període final de la colonització espanyola dels territoris americans com Cuba. És ací on trobem el peculiar llenguatge folklòric de Montsalvatge. I d’altra banda, aquest eclecticisme, fruit de la curiositat del mestre, consistent precisament a saber fusionar o sintetitzar diverses visions musicals en una única partitura. I subratllem “saber” perquè Montsalvatge, a diferència d’alguns altres eclèctics, era conscient del que feia, permetent desenvolupar un llenguatge propi i personal. Ser eclèctic era en ell virtut i no defecte.

Les “Canciones negras” van ser estrenades per Mercè Plantada a 1.946 a l’Ateneu Barcelonès, i dedicades, entre d’altres, a Conxita Badia i Lola Rodríguez d’Aragó, la qual seria anys després mestra de Teresa Berganza. L’acollida de la crítica va ser molt favorable, i el consegüent ascens meteòric d’aquesta sèrie de cançons impressionant. Van significar la consagració de Xabier Montsalvatge com a compositor. La llista d’intèrprets que des de llavors han interpretats aquestes petites joies inclou noms com Marilyn Horne, Alfredo Kraus, Ainhoa ​​Arteta, Kathleen Battle o Montserrat Caballé. No obstant això, m’agradaria destacar dos casos especials: el de la catalana Victòria dels Àngels.

Xavier Montsalvatge i Bassols
Compositor (1912 – 2002)

www.montsalvatgecompositor.com

Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entre la dels compositors de la República i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània del nostre país.

El primer èxit internacional el va obtenir a la dècada dels quaranta amb les Cinco canciones negras (1945), que marquen l’inici d’un període postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d'”antillanisme” perceptible també en el seu Cuarteto indiano (1951). El Concerto breve (1953) per a piano i orquestra marca el punt de partida cap a normes més abstractes en què han tingut cabuda obres d’influència impressionista com la Sonatine pour Yvette (1960) o aproximades a recursos serials, entre les quals destaquen Cinco invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata concertante per a violoncel i piano (1971). Posteriorment, el compositor es referma en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els concerts per a arpa Concerto-Capriccio (1975),  clavicèmbal Concierto del Albaycín (1977) i per a guitarra Metamorfosis de concierto (1980), la Sinfonía de réquiem (1985), la Fantasía para arpa y guitarra (1983), Sortilegis (1992) i Bric à Brac (1993). Destaca també la seva producció operística amb les obres El gato con botas (1946), Una voce in off (1961) Babel 46 (1967).

Les seves composicions han estat estrenades, interpretades i dirigides per intèrprets i directors de gran prestigi com Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner, José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg,  Kathleen Battle, Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendricks.

BIOGRAFIA COMPLETA

Vos deixem l’enllaç al documental de rtve:

Medio violín, una butaca y un piano. Aniversario Xavier Montsalvatge

28 jul 2012

monntsalvatge

Un pensament sobre “Montsalvatge “Cinco canciones negras””

Els comentaris estan tancats.