Seven Partsongs Op. 17 de Gerald Finzi

Seven Partsongs Op. 17 de Gerald Finzi (1901-1956)

[1,2,3,7 SATB – 2 SAT – 5,6 SSATB] – The Finzi Singers

I praise the tender flower

play

 


II Ihave loved flowers that fade

play

 


 

III My spirit sang all day

play

 


 

IV Clear and gentle stream

play

 


 

V Nightingales

play

 


 

VI Haste on, my joys

play

 


 

VII Wherefore tonighy so full of care

play

 


 

La música de Finzi és francament trista i de tardor, i el seu estil general podria qualificar-se de elegíac: hi ha pocs passatges lleugers o clarament alegres. Finzi compon música bàsicament tonal i el seu sentit de la tonalifinzitat i de la forma són en ell gairebé idiosincràtics. No obstant això, en alguna de les seves últimes composicions hi ha un ús considerable de la dissonància. El seu millor valor, sens dubte, és la seva capacitat de fixar les paraules a la música, habilitat que molt pocs compositors anglesos de qualsevol època han igualat, per això, les seves cançons són el més perfecte del seu catàleg.

Finzi, melòdica i harmònicament, deu bastant a Elgar i a Vaughan Williams. En la seva música també es poden trobar centelleigs ocasionals de Bliss i de Walton, així com també és patent l’afecte i profund coneixement que tenia per la música de Parry. No obstant això, Finzi no deu a cap d’ells la delicadesa i perfecta unió de la música i el text, ni la seva imaginació, ni la seva visió d’un món no tacat per la sofisticació o la nostàlgia. El sentit adult de pèrdua i exclusió de l’Eden inspira alguns dels millors passatges de la música de Finzi.

CONSULTA L’AUTOR

Gerald Raphael Finzi