La Cançó del nostre temps, d’Einojuhani Rautavaara

Cançó del nostre temps

(Song of Our Time)

Einojuhani Rautavaara

 

  I. Fragments d’agonia 
II. Meditació primera i ultima
III. Ciutat sense son

Cor de cambra de la Radio Finlandesa
Timo Nuoranne, director

Rautavaara és sens dubte un dels compositors finlandesos més famosos i interpretats a tot el món. Se li considera un romàntic i un místic, sobretot pels títols de les seves obres, però en realitat és una figura contradictòria i complexa que no pot ser definida en termes estilístics clars.
Rep una completa formació musical com a pianista, com a musicòleg a la Universitat de Hèlsinki i com compositor a l’Acadèmia Sibelius, sent alumne de Aarre Merikanto entre 1951 i 1953. Es va graduar de l’Acadèmia el 1957.
El 1955, en honor al 90 aniversari de Sibelius, la Fundació Koussevitzky establir una beca per permetre que joves compositors finlandesos, elegits per Sibelius, poguessin estudiar als Estats Units. Sibelius va seleccionar a Rautavaara i aquest va passar dos anys estudiant amb Vincent Persichetti a la Juilliard School de Nova York.

Rautavaara també va participar en els cursos d’estiu a Tanglewood realitzats per Roger Sessions i Aaron Copland. El 1957 continuar la seva formació amb Wladimir Vogel a Suïssa i el 1958 amb Rudolf Petzold a Alemanya. Després de la seva retorn a Finlàndia va ensenyar composició a l’Acadèmia Sibelius.

El cos de la seva obra és molt nombrós i variat (simfonies, òperes, música instrumental i coral …), en continu vaivé entre la tradició i la profunda renovació, passant pel hiper-romanticisme i fregant el misticisme. A partir dels 80 ha adoptat un llenguatge eclèctic i molt personal, fruit d’una recerca incansable per la autenticitat.

Un pensament sobre “La Cançó del nostre temps, d’Einojuhani Rautavaara”

Els comentaris estan tancats.