Cantata John of Damascus, op.1 de Tanéyev

Serguei Tanéyev va nàixer a Vladímir, al si d’una família conreada i literària de la noblesa russa. (Un cosí llunyà seu, Aleksandr Tanéyev, també va ser compositor més de ser el pare d’Anna Výrubova, altament influent en la cort com a dama de companyia i millor amiga i confident de la tsarina Alejandra.)

Va començar a tocar el piano als cinc anys i va entrar al Conservatori de Moscou en 1866, (l’any de la seva fundació). Entre els seus professors van estar Txaikovski en composició i el fundador del conservatori, Nikolái Rubinstein, en piano. Tanéyev es va graduar en 1875, sent el primer estudiant en la història del Conservatori a guanyar la medalla d’or en composició i en interpretació (piano).

En el mateix any (1875), Tanéyev va començar la seva carrera com a pianista de concert a Moscou tocant el Concert per a piano n º 1 en re menor de Johannes Brahms. Tanéyev també va ser el solista aquell any per la première a Moscou del Concert per a piano núm 1 de Txaikovski. Txaikovski va quedar clarament impressionat per la interpretació de Tanéyev doncs va demanar després que Tanéyev estrenés el seu segon concert per a piano. (Després de la mort de Txaikovski, Tanéyev també va acabar i va estrenar el seu tercer concert per a piano.)

Tanéyev era absolutament cosmopolita. Després de la seva graduació del conservatori, Tanéyev va passar cinc anys a París, on es va moure en els cercles artístics i va conèixer a Iván Turguénev, Gustave Flaubert, César Franck i Camille Saint-Saëns, entre d’altres.

Tanéyev va ensenyar fins a 1905 en el Conservatori de Moscou, sent el seu director entre 1885 i 1889. Va tenir gran influència com a professor de composició. Entre els seus alumnes van estar Aleksandr Skriabin, Serguei Rakhmàninov, Reinhold Glière, Paul Juon i Nikolai Medtner.

Durant els estius de 1895 i 1896, Tanéyev va romandre en Iàsnaia Poliana, la llar del Lev Tolstoi i la seva esposa Sofia Behrs. Ella va desenvolupar una inclinació al compositor que va desconcertar als seus fills i enceló a Tolstoi. No obstant això, després la va alleujar del sentiment d’aïllament que va experimentar quan Tolstoi es va anar apartant de les preocupacions familiars i es va dedicar a l’anarquisme-pacifisme cristià que va assumir en els seus anys finals. El encaprichamiento de Sofia amb Tanéyev i la seva música reverbera en la gran i penetrant dissecció de les relacions maritals que representa la novel · la curta de Tolstoi La sonata a Kreutzer.

Els últims anys de Tanéyev van ser pertorbats per problemes amb l’alcohol. Va morir en Diutkovo, prop de Moscou, de pneumònia contreta després d’assistir al funeral del seu alumne Skriabin.

Un museu dedicat a Tanéyev està ubicat a Diutkovo (prop de Zvenigorod), on va morir. També hi ha una secció dedicada a Tanéyev al Museu Chaikovski en Klin.

L’estil de Tanéyev reflecteix l’orientació europea, i especialment alemanya, del Conservatori de Moscou, en lloc del punt de vista nacionalista rus de l’escola de Balákirev.

Entre les seves composicions hi ha nou quartets de corda (més dues parcialment acabats), un quintet amb piano, dos quintets de corda, i altres obres de cambra, entre les quals hi ha un preludi i fuga per a piano en Sol sostingut menor; 4 simfonies (només una publicada en vida, i almenys una incompleta), un conjunt concertant per a violí i un concert per a piano, i altres obres orquestrals; una composició per a orgue “Coral amb variacions”; música coral i vocal. Entre les seves obres corals hi ha dues cantates, “Sant Joan de Damasc,” op. 1 (també coneguda com “Un Rèquiem Rus”), i “A la lectura del salm” (op. 36, algunes vegades considerada el seu cant del cigne). En les obres corals el compositor combina el melos rus amb una destacada escriptura contrapuntística.

Tanéyev considerava al seu Oresteya (Orestíada), originalment concebuda en 1882, com el seu millor treball. Aquesta obra, que el compositor va titular una ‘trilogia musical’ més que una òpera, i que es va modelar seguint estretament l’Orestíada original d’Èsquil, es va estrenar al Teatre Mariinski el 17 d’octubre de 1895 Tanéyev escriure una obertura de concert separada basada en alguns dels principals temes de l’òpera, que va ser dirigida per Txaikovski el 1889.

John of Damascus, op.1

Cantata for Chorus and Orchestra after a poem from A.Tolstoj

1. Adagio ma non troppo

http://www.ivoox.com/01-johannes-von-damaskus-op-1-1-adagio_md_3443171_1.mp3″

2. Andante sostenuto

http://www.ivoox.com/02-johannes-von-damaskus-op-1-2_md_3443184_1.mp3″

3. Fuga. Allegro – Moderato

http://www.ivoox.com/03-johannes-von-damaskus-op-1-3-fuga_md_3443197_1.mp3″

The Moscow State Chamber Choir

Un pensament sobre “Cantata John of Damascus, op.1 de Tanéyev”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s