El Gloria de Poulenc

Poulenc creix en la fe de la mà del seu pare, un home profundament religiós. Amb la seva mort l’any 1917, l’esperit del compositor queda commogut. Però sobretot la sobtada mort del seu amic íntim, Pierre Octave Ferroud, en un accident de cotxe l’any 1936, va fer tornar a Poulenc a les arrels catòliques. En el termini d’una setmana va completar Litanies à la vierge noire, la primera d’una sèrie austera d’obres religioses a capella fins a culminar en aquest Gloria, que és notable sobretot per la gran quantitat de material musical en tan sols 25 minuts. Una de les obres més cèlebres de Poulenc, el Gloria va ser encarregat per la Fundació Koussevitsky en honor de Serge Koussevitzky i la seva dona Natalia, els homònims de la fundació.

El Gloria de Francis Poulenc, FP 177, compost per a soprano, cor mixt i gran orquestra, és un ajust del Gloria in excelsis Deo del text catòlic romà.

L’obra està organitzada en sis moviments

Gloria in Excelsis

audio


Laudamus Te

audio


Domine Deus

audio


Domine Fili Unigenite

audio


Domine Deus, Agnus Dei

audio


Qui Sedes ad dexteram Patris

audio

 

Es va estrenar el 21 de gener de 1961 a Boston, Estats Units, per l’Orquestra Simfònica de Boston i el Cor Pro Musica sota la direcció de Charles Münch amb Adele Addison com a solista. El primer enregistrament (també del 1961), per al segell EMI, va ser realitzat per Georges Prêtre, sota la supervisió del compositor. Rosanna Carteri era el solista. Entre els enregistraments posteriors de la música, el fet per la Robert Shaw Chorale el 1965 per a RCA Victor, que va guanyar un premi Grammy per la Millor Interpretació Coral.

El Gloria constitueix un magnífic compendi de l’estil de Poulenc, ple de gràcia i profunditat alhora, que defineixen aquesta com una de les grans obres cor-orquestrals del segle XX. En la seva estrena a Boston causà un escàndol la lleugeresa del Laudamus Te”, a la qual cosa l’autor respongué que “els monjos de Rocamadour també jugaven a futbol i es divertien al pati”. Anècdotes com aquesta i obres com el Gloria li valgueren a Poulenc la definició d’un crític com a “mig monjo, mig gamberro”

Hem escoltat al Cor de la Radio Francesa junt l’Orquestra Nacional de França. Barbara Hendricks, soprano i tots sota la direcció de Georges Prêtre.

Un pensament sobre “El Gloria de Poulenc”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s