Quatre Motets pour le Temps de Noël, Francis Poulenc

Els Quatre Motets pour le Temps de Noël (1951-1952) representen la part “piadosa” de Poulenc. El compositor va deixar enrere el seu enginy i sarcasme, per donar veu sincera a la seva pròpia fe catòlica fent gala de l’inspiració estètica. Escrit en contraposició als seus anteriors Quatre Motets pour le Temps de la Penitence (1939), de caràcter molt solemne, els motets de Nadal són de naturalesa més suau, tant en l’aspecte musical com en la temàtica. Són lleugers en textura i traspuen una sensació d’alegre serenitat.

Poulenc va començar a escriure aquests motets a quatre veus per a cor mixt al novembre de 1951, finalitzant al maig de 1952. La composició es va dur a terme prop de París, a casa de Noizay.
Després d’haver travessat un període de crisi creativa, el 1951 els seus sentits van tornar a despertar amb l’escriptura del seu Stabat Mater a 12 veus. Així Poulenc, que se sentia del tot confiat, va compondre els motets de Nadal.

Els Quatre Motets pour le Temps de Noël també reflecteixen l’amor de Poulenc cap a la pintura religiosa i l’arquitectura, a través de subtils imatges musicals. El compositor estudiava sovint l’art religiós i la posseïa i solia tenir la imatge d’una lluminosa catedral romànica sobre la seva xemeneia.

O magnum mysterium “Oh, gran misteri!”, Anuncia la vinguda del Nen Jesús, i elogia la Mare de Déu. Superposa una melodia cristal · lina de soprano sobre l’acompanyament recollit i silenciós de les altres veus.

audio

Quem vidistis dicite pastors “Pastors, digueu què heu vist”, pren el text de maitines de la missa de Nadal. A l’inici, el choros angelorum “cor d’àngels”, representat per les veus de soprano, alt i tenor dialoguen amb la part del baix en un minuciós joc i després de la cadència en manera major, 1 uníson en fortissimo sobre la paraula dicite “digueu “, augmenta la teatralitat de l’escena.

audio

Vidents stellam “Van veure a un Estel”, és el tercer motet de la sèrie, també fa un ús extensiu de la part tres veus superiors per crear una textura airejada i adequadament celestial.

audio

El motet final Hodie, Christus natus est “Avui, Crist ha nascut”, és el més exuberant i florit. Evidentment, Poulenc va celebrar aquí el seu estat d’ànim, sobretot en l’acord final.

audio

textos Luisa D. Camacho (Otras cosas)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s