Astralis, Wolfgang Rihm

Wolfgang Rihm, qui dirigeix ​​l’Institut de Música Moderna del Conservatori Superior de Música de Karlsruhe, la ciutat on va nàixer el 1952, és un prolífic compositor.
Les seves composicions per a quartet de corda van ser el tema central de la V Biennal de QUATUORS à cordes a París al gener del passat any, i ha estat com a compositor en residència al Festival de Lucerna i al Festival de Salzburg.

Rihm, que va ser criat com a catòlic, va guanyar el seu amor per la música coral quan va cantar durant diversos anys en el Cor d’Oratori Karlsruhe. Tot i el seu coneixement de la música coral, Rihm per una banda mira cap enrere – textos llatins tradicionals, les referències a compositors del Renaixement, la voluntat d’utilitzar tríades tonals – i per una altra, l’ estil harmònic de Rihm incorpora molt de vocabulari dissonant la qual convida a apropar-se a la música embafadora dels minimalistes sagrats com Arvo Pärt i John Tavener.

Wolfgang Rihm és un dels compositors més coneguts de l’avantguardaeuropea
La seva música s’interpreta amb regularitat, especialment a Alemanya, el seu país. L’extensa discografia que acumula i l’interès que han despertat les seves composicions en grans noms de la interpretació han ajudat a difondre la seva obra. La seva música combina alhora l’eclecticisme i l’expressivitat, cosa que resulta atractiva, tot i parlar de música d’avantguarda.

En Astralis, Rihm diu Über die Linie (‘A la línia’),  vol un cor menut encarregat de cantar tan lent i tan silenciosament com siga possible. Les línies poètiques estan tretes d’Heinrich von Ofterdingen, un nou fragment de Novalis.  El final del dia – “L’espai i el temps ja no per al món: Ací, el futur està en el passat” – com podria ser descrita en termes cristians és per Novalis l’alba de “el regne de l’amor,” una visió descaradament romàntica de la fi dels temps.

En quant fa a l’instrumentació,el violoncel funciona essencialment com una veu addicional, busseja dins i fora de la textura coral en els extrems de les frases, i hi ha alguns sons gairebé imperceptibles per timbals. El sentit de la estasi temporal creat per aquesta música, amb les seves frases penjades i núvols de so coral, ens porta  amb un crescendo ensordidor en el minut 21 dels seus 29 minuts de duració. Té la intenció de saltar l’oient en una espècie de transcendència còsmica.

Astralis

W. Rihm
RIAS Kammerchor
Hans-Christoph Hademann (director)

El RIAS Kammerchor, fundat el 1948, és un cor amb una reputació internacional única. De fet, és el primer cor professional que es dedica  sistemàticament a la interpretació amb mètodes historicistes, i els seus  concerts i enregistraments estan considerats com una referència en  aquest àmbit. Bona mostra d’això és que el 2010, la revista especialitzada Gramophone el va situar com un dels deu millors cors a nivell  mundial.

El RIAS Kammerchor ha protagonitzat projectes en els quals es posa un important accent a la música antiga, com ara l’enregistrament en DVD dels Motets de J. S. Bach, la gravació de les obres de la família Bach i la  col·laboració amb René Jacobs.

Paral·lelament, la formació ha mantingut un compromís amb la música  contemporània, amb l’estrena de composicions d’Arnold Schönberg, Boris Blacher, Ernst Krenek, Bernd Alois Zimmermann, Hans Werner Henze, Dieter Schnebel, Mauricio Kagel, Aribert Reimann, Arvo Pärt o Tan Dun i Erkki-Sven Tüür, entre d’altres.

Aquest doble vessant, la música antiga i la contemporània, forma els pilars fonamentals d’aquest cor, amb un ampli repertori que abraça totes les èpoques i estils. Des del 2007, Hans-Christoph Rademann n’és el director principal i des que ostenta la batuta de la formació, ha incorporat nous sons al so coral i al seu repertori, com ara pioneres interpretacions de Mendelssohn i Schumann. Tot i això, el RIAS Kammerchor continua treballant en el seu perfil històric i ha reforçat les iniciatives pedagògiques musicals.

Una part essencial del cor són els enregistraments en CD. El seu primer enregistrament amb Hans-Christoph Rademann (les Cançons per a cor de Mendelssohn) va rebre el Prix Caecilia i des de llavors han obtingut una quarantena de premis internacionals per a diferents enregistraments discogràfics.

El RIAS Kammerchor va ser fundat a Berlín el 15 d’octubre de 1948 per la RIAS (Radio in the American Sector). Des de llavors, ha comptat amb quatre directors, els quals li han atorgat part del caràcter que fa únic aquest cor. Uwe Gronostay (1972-1986), el primer director, va marcar de forma decisiva la personalitat sonora de la formació: transparència, riquesa de colors i una seguretat brillant en l’entonació, característiques que s’han mantingut fins a l’actualitat. A més, va començar a treballar en termes historicistes.

Marcus Creed (1987-2001) va establir col·laboracions regulars amb orquestres barroques de primer nivell i va convidar especialistes en música antiga a treballar en el cor. El tercer director, Daniel Reuss (2003-2006) es va centrar en la interpretació del repertori modern clàssic i va reforçar les connexions nacionals i internacionals del conjunt. El quart i actual director, Hans-Christoph Rademann, ha construït el seu treball sobre els fonaments dels anteriors directors, si bé hi ha afegit una petjada pròpia que ja hem esmentat.

Tot i que als seus inicis, el RIAS Kammerchor va néixer com un simple cor de radiodifusió, sense actuacions en directe, actualment és un cor de concerts, tant a Alemanya com arreu del món, i s’ha convertit en un dels principals protagonistes de les sales de concerts més importants

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s