Osvaldo Golijov, Three Songs for Soprano and Orchestra

Golijov és un autor vigorós, emocional, inoblidable i difícil de catalogar . La seva música gaudeix d’un lloc d’excepció entre músics i crítics de tot el món.

Golijov és posseïdor de premis i reconeixements per les seves composicions. Té en el seu haver-hi tres Grammys, el Premi de l’Acadèmia del Disc de Tòquio, el Prix Caecilia, 1 Gramophone Award, el MacArthur Fellowship i ha estat el primer músic a rebre en USA el Premi a les Arts de la Fundació Vilcek.

Una gran part de les seves obres han estat ja gravades i compta amb una extensa discografia editada per Deutsche Grammophon a tot el món.

Osvaldo Golijov va compondre les tres cançons per a soprano i orquestra en 2002. Les cançons tenen una durada aproximada de 23 minuts.

Three Songs for Soprano and Orchestra

Osvaldo Golijov

Dawn Upshaw, soprano

Orquestra Simfònica d’Atlanta

Robert Spano, dir.

Night of the Flying Horses

Lúa descolorida

How Slow the Wind

Osvaldo Golijov va naixer el 5 de desembre de 1960 i es va criar en una llar jueu europeu oriental a La Plata (Argentina). Fill d’una professora de piano i d’un metge, Golijov va créixer envoltat de música de cambra clàssica, música litúrgica jueva i klezmer, i del nou tango d’Astor Piazzolla. Després d’estudiar piano al conservatori local i composició amb Gerardo Gandini es va traslladar a Israel el 1983, on va estudiar amb Mark Kopytman a l’Acadèmia Rubin de Jerusalem i es va submergir en les tradicions musicals enfrontades de la ciutat. Després de traslladar-se a Estats Units el 1986, Golijov es va doctorar a la Universitat de Pennsylvania, on va estudiar amb George Crumb, ampliant la seva formació en Tanglewood, on va tenir com a professor a Oliver Knussen.
Al començament dels anys noranta, Golijov va començar a treballar estretament amb dos quartets de corda, el St Lawrence i el Kronos. Tots dos grups van ser els primers a projectar la música volàtil i difícil de categorizar de Golijov en la seva forma autèntica i veritable, i en l’actualitat segueixen tocant les seves obres regularment. El Kronos ha ampliat també la família musical de Golijov per mitjà de col · laboracions amb artistes com el grup zíngar romanès Taraf de Haïdouks, el grup mexicà de rock Cafè Tacuba, el virtuós de la taula Zakir Hussainy, o el llegendari compositor, guitarrista i productor argentí Gustavo Santaolalla, amb qui Golijov segueix col · laborant en diversos projectes. Durant l’última dècada Golijov ha rebut la inspiració de la veu de Dawn Upshaw, per a qui ha compost diverses obres, incloses les Tres Cançons per a soprano i orquestra, l’òpera Ainadamar, el cicle Ayre i una sèrie d’arranjaments de cançons populars.
En 2000, l’estrena de la Passió segons Sant Marc de Golijov va causar sensació en el món musical. Encarregada per Helmuth Rilling per commemorar el 250 aniversari de la mort de J. S. Bach, l’obra comptava amb la participació de la Schola Cantorum de Caracas i l’Orquestra La Passió, tots dirigits per Maria Guinand. Per a l’estrena d’Ayre, Golijov va fundar un altre grup virtuós: The Andalucian Dogs. Juntament amb Dawn Upshaw, van estrenar l’obra en el Zankel Hall i la van gravar per a Deutsche Grammophon. L’enregistrament es va publicar al gener de 2006 amb gran èxit, obtenint 01:00 Gramophone Award el 2006 i un Grammy ® a 2007.
Golijov ha rebut nombrosos encàrrecs d’importants grups i institucions de Estats Units i Europa. Ha rebut una Mac Arthur Fellowship, entre moltes altres distincions. A més dels artistes ja esmentats, col · labora estretament amb Robert Spano i la Simfònica d’Atlanta, el director Miguel Harth-Bedoya, la cantant Luciana Souza, els violoncel · listes Maya Beiser, Jo-Jo Ma i Matt Haimowitz i el percussionista Jamey Haddad; músics joves i amb múltiples talents com Michael Ward-Bergeman, Gonzalo Grau, Ljova i Jeremy Flower; agrupacions com la Simfònica de Boston, la Filharmònica de Los Angeles i Eighth Blackbird, l’artista Gronk, el dramaturg David H. Hwang i el director teatral Peter Sellars, que van ser els responsables d’unes representacions aclamades per la crítica, i amb totes les entrades esgotades, de Ainadamar a l’Òpera de Santa Fe el 2005.
Golijov ha estat compositor resident al Festival de Spoleto a Estats Units, a la sèrie Music Alive de la Filharmònica de Los Angeles, als festivals de Marlboro, Ravinia i diversos altres. Al novembre de 2005 va ser nomenat co-compositor resident, amb Marc-Anthony Turnage, a la Simfònica de Chicago per a les temporades 2006-2007 i 2007-2008. Golijov és Professor Associat en el College of the Holy Cross a Worcester (Massachusetts), on ha fet classes des de 1991, i pertany també al claustre de professors del Conservatori de Boston.
Al gener i febrer de 2006, el Lincoln Center presentar un festival anomenat “La Passió d’Osvaldo Golijov “, presentant múltiples interpretacions de les seves grans obres, música de cambra, concerts nocturns de tango i klezmer i una nit a la Societat Cinematogràfica. El Barbican Centre de Londres va presentar també dos vetllades amb la seva música al començament de 2006, i la Simfònica d’Atlanta va presentar les seves obres al llarg de la temporada. A l’agost va ser estrenat el seu concert per violoncel Blau pels seus dedicataris Yo-Yo Ma i l’Orquestra Simfònica de Boston.
Al setembre de 2006 es va produir la publicació de Ainadamar, gravada amb Dawn Upshaw i l’Orquestra Simfònica i Cor d’Atlanta dirigits per Robert Spano. La enregistrament va ser molt aclamada, obtenint dos Grammys ® a la “Millor Enregistrament Clàssica Contemporània “i” Millor Enregistrament d’Òpera “al 2006, un Prix Caecilia (Brussel · les) en 2007 i un Premi de l’Acadèmia del Disc de Tòquio en 2008.
Osvaldo Golijov va ser el primer compositor resident del Festival “Mostly Mozart” de Nova York a l’estiu de 2007. Al juliol de 2007, Deutsche Grammophon va publicar Oceana, Tenebrae i Three Songs. Dawn Upshaw, la musa de Golijov, va ser lloada per la seva “Extraordinària interpretació” (Los Angeles Times). La pel · lícula de Francis Ford Coppola, Youth Without Youth, per a la qual va compondre la música Golijov, es va estrenar al Festival de Cinema de Roma a l’octubre de 2007 i la banda sonora es va publicar al Segell Groc.
A l’abril de 2007 el seu Rose of the Winds, encarregada per l’Orquestra Simfònica de Chicago, va ser estrenada per l’agrupació juntament amb el Silk Road Ensemble dirigit per Miguel Harth-Bedoya. El 2008 Golijov va esdevenir el primer músic que va obtenir el Premi a les Arts de la Fundació Vilcek. El 2009 Deutsche Grammophon va publicar la banda sonora de Tetro de Coppola.
Al març de 2010, el Segell Groc publica un nou enregistrament de la Passió segons Sant Marc, amb la participació de Biella Da Costa, Jessica Rivera, Reynaldo González- Fernández, la Schola Cantorum de Veneçuela, l’Orquestra La Passió i Membres de la Orquestra Juvenil Simón Bolívar de Veneçuela, dirigits per María Guinand.
Entre les seves properes obres figura un nou cicle de cançons per Emanuel Ax, Dawn Upshaw i Michael Ward-Bergeman, una nova òpera, encarregada per la Metropolitan Opera de Nova York, un concert per a violí per Leonidas Kavakos, co-encarregat per la Filharmònica de Los Angeles, la Filharmònica de Berlín i la Simfònica de Londres, que serà estrenat sota la direcció de Gustavo Dudamel a Los Angeles i Simon Rattle a Berlín, una nova obra per al Quartet St Lawrence i una obra per orquestra de cambra encarregada per un consorci de 35 orquestres nord-americanes a honor d’Henry Fogel.
Les obres d’Osvaldo Golijov estan publicades per Ytalianna Music Publishing, representada per Boosey and Hawkes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s