Nonsense Madrigals, Ligeti

És sens dubte una de les obres més desafiadores i complexes del repertori vocal contemporani. Pertany a l’última etapa creativa de l’autor en la qual conflueixen textos de la literatura victoriana (Lewis Carroll, William Brighty Rands i Heinrich Hoffmann), conjuntament a totes les influències pròpiament musicals que van des del contrapunt renaixentista, passant per la paròdia i la paràfrasi , fins a les més intricades relacions rítmiques derivades de diverses cultures: les polirítmies de les tribus pigmees, el jazz, la música afroamericana, la música de Conlon Nancarrow, per citar només algunes. Més enllà de la contundent síntesi estètica aconseguida per Ligeti tant en aquesta composició com en altres pertanyents a aquest període, Nonsense Madrigals planteja una experiència que frega el límit de les possibilitats tècniques per la naturalesa pròpia de l’instrument: la veu. Si bé Ligeti sempre va considerar l’escriptura musical en termes pragmàtics, contemplant inclusivament la cota d’error admesa en cadascuna de les seves obres en relació a la interpretació, hi ha un estat gairebé ideal que l’obra deixa treure només quan s’arriba a la justesa més extrema en relació a l’afinació exacta i el rigor rítmic-mètric.

Nonsense Madrigals

1. Two Dreams and Little Bat

2. Cuckoo in the Pear-Tree

3. The Alphabet

4. Flying Robert

5. The Lobster Quadrille

6. A Long, Sad Tale

 

The King’s Singers | Bob Chilcott – Tenor | Bruce Russell – Baritone| Philip Lawson – Baritone