Réquiem en do menor, Antonio Salieri

En 1804, Salieri va compondre un rèquiem per als seus propis funerals

 

Antonio Salieri  (1750-1825), va ser una figura irreemplaçable per a la seva època. No només per ser el màxim dirigent musical a la cort de Viena, centre neuràlgic del desenvolupament artístic europeu, sinó també per haver instruït a futurs mestres com Beethoven, Liszt o Schubert.

El 1825 va morir Salieri i Franz Schubert, el seu alumne predilecte, va dirigir en aquell homenatge la missa de difunts que l’italià havia escrit anys enrere per aquell precís moment.

Aquest Requiem és una obra de moments grandiosos en què el cor adquireix una importància primordial,  més que els solistes i l’orquestra. Els extensos passatges homofònics, en què contrasta successivament el uníson auster amb la radiant polifonia, o les ampul·loses i líriques melodies operístiques a la italiana, al costat del insistent requeriment dels timbals, aconsegueixen que aquesta missa destaque especialment per la seva càrrega dramàtica.

Requiem en Do menor (1804)

1. Introitus/Kyrie-Larghetto-Allegretto-Larghetto

2. Sequenz (Dies Irae)-Andante maestoso-Allegro molto-Adagio-Andante con moto-Andante maestoso-Larghetto

3. Offertorium-Andante maestoso ma con moto-Larghetto

4. Sanctus-Largo e maestoso-Allegretto non molto

5. Benedictus-Andante con moto-Allegretto non molto

6. Agnus Dei/Communio-Larghetto-Poco Allegro

7. Libera me, Domine-Andante

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s