Te Deum, d’Antón Reicha

L’obra de Reicha, bastant extensa, és avui molt poc coneguda. Escoltant la composició recollida en l’enregistrament que avui proposem, s’adverteix que es tracta d’un músic de molt alta qualitat, amb un gran domini dels recursos,  mèrit que ja li reconeixien els seus contemporanis. Encara que alguns contemporanis el van titllar de rebuscat, el seu discurs sonor flueix amb gran delicadesa i facilitat, resultant molt agradable. Subratllen els experts que Reicha va ser un notable renovador en l’aspecte tècnic, però dóna la sensació que la seva música està ancorada en el Classicisme de Haydn, sense que s’aprecien en ella aquests torrents de passió romàntica amb que els seus condeixebles Beethoven i Schubert s’inflamaven els pentagrames. Però això no és cap demèrit per als que ens agrada gaudir tant del pathos romàntic com de la refinada i límpida elegància del Classicisme.
 
Te Deum per a solistes, cor mixt, orquestra i orgue

1. Te Deum Laudamus (Allegro)
2. Te Gloriosus Apostolorum Chor (Andante)
3. Te Per Orbeum Terrarum (Allegro Moderato E Maestoso)
4. Tu Rex Gloriae, Christe (Allegro Assai)
5. Tu Ad Liberandum Suscepturus Hominem (Andante)
6. Tu Ad Dexteram Dei Sedes (Allegro Assai)
7. Te Ergo Quaesumus (Andante)
8. Salvum Fac Populum Tuum (Lento)
9. Per Singulos Dies (Maestoso-Allegro)
10. Dignare, Domine (Lento)
11. In Te, Donime, Speravi (Allegro Poco Assai)

Hi ha hagut compositors que no van tenir la sort de néixer en el moment adequat. És el que li va passar a Antón Reicha, que va vindre al món en 1770, el mateix any que Beethoven i li va sobreviure nou anys. Va ser, per tant, contemporani, entre d’altres, de Mozart, Haydn, Boccherini i Schubert, així, és clar, era molt difícil passar a la posteritat com un compositor cèlebre. La vida de Reicha va ser bastant moguda. Va néixer a Praga. El seu pare, que era flautista, va morir quan ell tenia 10 anys. Pel que sembla, la seva mare no estava interessada en la seva educació, de manera que el nen, segons explica en les seves memòries, va decidir marxar amb el seu oncle Joseph Reicha, prestigiós violoncel · lista, director i compositor, que vivia a la ciutat bavaresa de Wallerstein. El matrimoni no tenia fills, i va acollir al petit li una acurada formació en música i idiomes. La família es va traslladar a Bonn, en 1785, i el jove Reicha va entrar com a flautista en la Capella de la Cort (Hofkapelle) que dirigia el seu oncle. Allà va coincidir amb un altre noi, que tocava la viola i que es deia Ludwig van Beethoven, amb el qual va iniciar una estreta amistat.

A Bonn va començar a compondre, escrivint la seva Primera Simfonia, i, quan la ciutat va ser conquistada pels francesos, va marxar a Hamburg, on va continuar la seva formació musical i va estudiar Matemàtiques i Filosofia. En 1799 va viatjar a París i va estrenar diverses òperes, gènere preferit pel públic d’aquella capital, però l’èxit no el va acompanyar. Dos anys després, el trobem a Viena, aprenent, al costat de Beethoven i Schubert, amb els mestres Salieri i Albechtsberger. També es va relacionar amb Haydn. A la capital imperial va intensificar la seva activitat com a compositor, estrenant diverses òperes i una col · lecció de 36 fugues per a piano, però també va iniciar una tasca com a teòric de la Música i pedagog, en què va destacar notablement. En 1805 va ser Viena atacada per les tropes napoleòniques i Reicha marxar a Leipzig. Finalment, davant la imminència de la guerra entre França i Àustria, i, segurament, fart de caminar fugint dels exèrcits gals, va decidir establir-se a París.

En aquest segon intent de triomfar a la capital francesa va tenir Reicha més fortuna, com a autor de música de cambra i, sobretot, com a teòric i docent. En 1818 va ser nomenat professor de contrapunt i fuga al Conservatori parisenc. Llavors va contreure matrimoni, als 48 anys, amb Virginia Enaust, amb qui va tenir dues filles. Es va nacionalitzar francès, va obtenir la Legió d’Honor i va ingressar a l’Academie Française, succeint al compositor Boieldieu. Deixebles seus van ser Franz Liszt, Hector Berlioz, Charles Gounod, Fréderic Chopin i Cesar Franck. Va morir, el 1836, als 66 anys i està enterrat en el Cementiri del Pare Lachaise.

Antonio Díaz Bautista, catedràtic de Dret Romà
 Enamorat profundament de la cultura, també va practicar la pintura i va presidir l'Associació Pro Música

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s