La més que singular Missa Tango de Luis Bacalov

Composició per a solistes, cor i orquestra de Bacalov, guanyador de l’Oscar per la seva música per a “El cartero y Pablo Neruda”.

Luis BACALOV
Missa Tango
per a mezzo-soprano i tenor, bandoneón solo, cor i orquestra.

Ana Maria Martinez (mezzo); Plácido Domingo (tenor) Héctor Ulises Passarella (bandonéon).

Per a la composició d’aquesta singular obra, que ens recorda a les Misses heretges d’Evaristo Carriego i la Missa Criolla d’Ariel Ramírez, Luis Bacalov canviar el text de la litúrgia tradicional, eliminant totes les al · lusions directes a Jesús, perquè així aquesta missa fora una obra per a totes les creences Abrahámicas: Judaisme, Cristianisme i Islamisme. Fins i tot el credo diu: “Crec en un únic déu totpoderós”.
  • Kyrie (¡Señor, ten piedad de nosotros!)

  • Gloria (¡Gloria a Dios en las alturas y a los hombres en la tierra paz! Te alabamos, te bendecimos, Señor, Dios Rey celestial.)

  • Credo (Yo creo en un único Dios todo poderoso, Creador del cielo y de la tierra. Amen.)

  • Sanctus (Santo, santo, santo, Señor Dios del universo. Llenos estàn los Cielos y la tierra de tu gloria.)

  • Agnus Dei (Cordero de Dios, que quitas los pecados del mundo. ¡ Ah ! Ten piedad de nosotros, da nos la paz.)

No deixa de ser interessant la composició de Bacalov en què barreja els ritmes deltango amb la litúrgia cristiana (en una versió no molt ortodoxa) i que no va tenir bones crítiques en el seu moment. És una peça senzilla, molt irregular, arribant a tenir en alguns moments passatges de gran bellesa en les seccions de massa coral i orquestra.

LUIS Bacalov

luisPianista i compositor nascut a Buenos Aires el 1933, Luis Bacalov començar la seva formació musical a l’edat de 5 anys, estudiant piano amb Enrique Baremboim, continuant després amb Berta Sujovolsky (alumna d’Arthur Schnabel).

Des de molt jove edat va començar a oferir concerts a Argentina com a solista i en duo amb el violinista Albert Lisy, com també en grups de música de cambra. Ha realitzat investigacions sobre el folklore musical de diversos països sud-americans, treballant en aquesta disciplina per la Ràdio i la Televisió Colombiana, on a més fa conèixer com interpreti, la producció pianística de les Amèriques del 1800 i 1900.

A Itàlia ia França, a partir dels anys seixanta, treballa molt activament com a compositor de cinema, col · laborant entre d’altres amb directors com Lattuada, Damiani, Scola, Faccini, Giraldi, Wertmüller, Kurys, Stora, Lefebvre, Borowczyk, Greco, els germans Farsi, Pasolini, Fellini, Radford i Rosi. Per la música de la pel · lícula “Il Postino” amb la direcció de Michael Radford, va obtenir nombrosos premis i nominacions: el Davide di Donatello, el Globus d’Or de la premsa estrangera a Itàlia, el Nastro d’Argento de l’Associazione dei Critici Cinematografici , el premi Oscar de l’Academy of Motion Pictures Arts and Science, el premi Bafta (British Academy for Film and Television Arts), i el premi Nino Rota. Per la pel · lícula “La treva” de Francesco Rosi ha obtingut una nominació per al Davide di Donatello i una nominació de l’AMPA per la pel · lícula “Vangelo secondo Matteo” de Pier Paolo Pasolini. Va guanyar el Globus d’Or per la música de la pel · lícula “Il Consiglio d’Egitto” d’Emidio Grecco.

Luis Bacalov treballa actualment com a pianista i director d’orquestra a Europa i Amèrica. Al costat del repertori tradicional interpreta música d’autors llatinoamericans, incloses les seves pròpies composicions. Ha inaugurat la “Cavea” del Auditòrium-Parco della Musica, a Roma el 2 de juliol de 2003 amb el programa “Cinema Italià”, dirigint l’orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília. La seva Triple Concert, per a soprano, bandoneó, i piano, estrenat per la “Santa Barbara Symphony” a Califòrnia i després interpretat per l’Orquestra Simfònica de Milà “Giuseppe Verdi”, va ser gravat per la DELOS, amb Bacalov com a pianista sota la direcció de Giséle Ben Dor. Ha acceptat recentment el lloc de Director Principal a l’Orquestra de la Magna Grècia de Taranto per les dues properes temporades.

És també autor de composicions per a guitarra, violí, per a diversos grups instrumentals i per a piano i orquestra. La seva composició per sols, cor i orquestra anomenada Missa Tango, registrada per DGG sota la direcció de Myung-Whum Chung amb Plácido Domingo, Ana Maria Martínez i Héctor Ulisses Passarella, ha estat interpretada a Roma amb l’Orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, durant el Festival de Pasqua 1999. Per a la D.G.G. Luis Bacalov va gravar, amb arranjament per a piano i orquestra, Adiós Nonino i Libertango de Piazzolla i el seu Tangosain. Aquest àlbum de DGG / Universal, ha obtingut la nominació al Llatina American Grammy Awards 2001.

Ha dirigit diverses vegades Missa Tango. Recentment l’ha dirigit a Bari, en el marc del Congrés Eucarístic Nacional, registrat per la RAI, ia Palerm al Teatre Màxim per a l’estrena de la temporada d’estiu 2005.

Va dirigir l’estrena mundial de la seva primera obra teatral “Estava la Mare”, que a comanda del Teatre de l’Òpera de Roma, es va presentar al Teatre Nazionale vaig donar Roma amb la direcció de Giorgio Barberio Corsetti el 2004 i després va ser reestrenada al 2005. A Argentina “Estava la Mare” serà representada a l’octubre de 2007 al Teatre Argentí de la Plata.

En la Ciutat de Mèxic ha dirigit l’estrena mundial de la seva obra “Un enginyós gentilhome a Amèrica”. Està treballant en una opera de tango basada en el seu relat

“Gardel i el compadrito” que Enric Buenaventura, Carles Sessano i José Luis Goyena s’han transformat en un llibret teatral.

La Accademia Chigiana de Siena li ha sol · licitat una Opera-Ballet per a la settimana Musicale de Siena del 2008.

Ha format un quartet amb bandoneó, contrabaix, percussió i piano, amb el qual interpreta composicions que busquen punts de trobades entre diverses cultures musicals, arribant a un resultat fortament sincrètic (música ètnia, urbana, contemporània).

Us deixem una de tantes crítiques que va rebre la composició de Bacalov, aquesta apareguda en lanacion.com arran d’un concert on es va interpretar aquesta composició

http://www.lanacion.com

http://www.lanacion.com.ar/138504-una-misa-para-olvidar

Una misa para olvidar

La Misa Tango de Bacalov no es un adefesio. Pero ya goza -tras este estreno argentino- del prestigio del tedio, como toda obra presuntuosa empeñada en cultivar lugares comunes. Misa Tango no ha de trascender como aporte a las misas que en el mundo han sido, ni tampoco al tango.

Por cierto que en el campo de las misas las hubo peores. Al menos las operísticas que, al tentarse con el bel canto, devinieron banales y profanas al dejar en el camino el espíritu religioso y la unción litúrgica.

En cuanto al tango, no era imperioso agregar una misa inconclusa (misa brevis por su corto aliento) para completar un panorama musical que ya cuenta con el Oratorio Carlos Gardel, de Horacio Salgán.Y es casi un desatino si pretende emular la Misa Criolla de Ariel Ramírez.

El peor pecado de Luis Bacalov -pecado de descortesía, de irreverencia, de liviandad- fue omitir más del noventa por ciento del texto litúrgico. No sólo perpetró con ello un cercenamiento absurdo sino que se cerró a sí mismo las puertas para expandir su inventiva a través de los ricos significados de la palabra sagrada en los cinco números de la misa.

Vaivenes de una creación

Plagada de altibajos, la misa trunca de Bacalov se abre con buenas perspectivas en cuanto entretejido sinfónico-coral y solístico en el Kyrie (“Señor ten piedad de nosotros”).

Cuando se lo propone, Bacalov saca partido de su buen oficio de orquestador. Incluso alcanza imponencia en esporádicos tramos de la masa sinfónico coral.

Pese a las carencias formales, habrá que agradecerle a Bacalov el espíritu de recogimiento y piedad que recorre varios tramos de su partitura. Asimismo cabe reconocer aciertos en el ensamble bandoneón-orquesta, donde el instrumento solista alcanza -Daniel Binelli mediante- raptos de inspiración.

Donde la Misa Tango hace aguas en forma notoria es, sobre todo, en la parte cantada. A la austeridad -a la indigencia- armónica y de juego polifónico se agrega un árido melodismo que lo acerca a los transitados Carmina Burana. Para peor, no compensados, como en la obra de Carl Orff, con ritmos de certero efecto en plateas fácilmente impresionables.

Es particularmente deplorable la elección de una milonga para esa profesión de fe que es el Credo . Precisamente uno de los tramos más superficiales de la Misa es el diseño melódico del “Creo en Dios”, que compite en dislates con el “Te alabamos”, del Gloria . Sin embargo, la más alta expresión de frivolidad melódica ha sido plasmada para las voces solistas de Susana Moncayo y Marcelo Lombardero, sumergidas en la trama de orquesta-coro.

Como si esto fuera poco, el tango moderno asoma apenas en el Sanctus , cuya introducción es uno de los hallazgos de esta misa, y en el Agnus Dei , que apela en buena medida a la marcación 3-3-2, tan habitual en Piazzolla, aunque Bacalov no lo emule.

René Vargas Vera

Un pensament sobre “La més que singular Missa Tango de Luis Bacalov”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s