Las Campanas op.35, Rachmaninov (1913). Poema per a Orquestra, Cor i Solistes (Audició)

Rachmaninov – Las Campanas Op. 35

sergeirachmaninovLas campanas Op 35, és una simfonia coral escrita en 1913. La lletra prové del poema Les campanes d’Edgar Allan Poe, traduït amb gran llibertat al rus pel poeta simbolista Konstantín Balmont. El cant pla Dies Irae s’empra amb freqüència al llarg de l’obra. Va ser una de les dues composicions favorites de Rakhmàninov, juntament amb Les vespres, i és considerada per alguns com la seva millor obra d’estil secular coral. Rachmaninov considerava l’obra com una simfonia coral i la seva Tercera Simfonia alhora només acabar d’escriure, però escriuría més tard una tercera Simfonia purament instrumental durant els seus anys a l’exili.

Rachmaninov li va escriure al seu amic Morozoff al desembre de 1906, preguntant quin tema seria apropiat per a una peça coral després de la seva Cantata de primavera. No va rebre contestació sobre la seva petició. No obstant això, mentre estava de vacances a Roma, Itàlia a principis de 1907, Rachmaninov va rebre una carta anònima juntament amb una còpia de la traducció de les campanes realitzada per Balmont. El remitent va instar a que llegira els versos, suggerint que eren apropiats per al que volia compondre i que li semblarien especialment apropiats. (Aquest suggeriment va ser tant extremadament susceptible com oportú. Després de la mort del compositor es va poder saber la identitat del remitent que sembla haver estat Mariya Danilova, en aquest llavors una jove estudiant de violoncel del Conservatori de Moscou).

Les campanes estableixen paral·lelismes entre el compositor i el seu antic mentor,  Txaikovski, tant l’obra com les circumstàncies de la seva composició. Casualment, Rachmaninov va escriure la simfonia a Roma, Itàlia en el mateix escriptori on Txaikovski solia compondre. La composició, te de quatre moviments que reflecteixen la vida des del naixement a la mort, fa suposar que el final seria un moviment lent. Per diversos motius, és homòloga a la Simfonia Patètica de Txaikovski, així com Das Lied von der Erde de Gustav Mahler. El quart moviment, amb la seva imatge del demoníac tanyedor de campanes, és una referència a l’escena del dormitori de la dama de piques.

Las Campanas op.35  (1913)

play1.Allegro ma non tanto

play2.Lento

play3.Presto

play4.Lento Lúgubre

 

(Poema per a Orquestra, Cor i Solistes
Sobre textos d’ Edgar Allan Poe i Konstantin Balmont)

Alexandrina Pendachanska – Soprano
Kaludi Kaludov – Tenor
Sergei Leiferkus – Baríton

Choral Arts Society of Philadelphia
The Philadelphia Orchestra
Charles Dutoit – Direcció

Anuncis

Un pensament sobre “Las Campanas op.35, Rachmaninov (1913). Poema per a Orquestra, Cor i Solistes (Audició)”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s