In Memoriam JFK per Herbert Howells

Compositors com Gerald Finzi (1901-1956), Herbert Howells (1892-1983) i George Butterworth (1885-1916), (anomenats per la compositora Elizabeth Lutyens (1906-1983), de forma no amable, els compositors de fems de vaca ) van escriure peces de música meravellosament pensatives,” pastorals…. sí, però cap fems de vaca a la vista!”
A aquests compositors se’ls anomena de manera pedant “compositors menors”, però algunes de les seves peces, sobretot les peces vocals de Finzi i l’Hymnus Paradisi d’Herbert Howell, son una autèntica meravella, a més del seu preciós motet ‘Take him, earth for cherishing ‘que va escriure per commemorar la mort del President Kennedy. Música sense pretensions, de vegades tranquil · la i tendra.

En aquesta audició ens centrarem en el motet que l’anglès Herbert Howells (1892-1983) va compondre a la primavera de 1964, i que el va dedicar “a la memòria de John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica.” L’obra Take Him, Earth, For Cherishing va ser estrenada aquest mateix any a Washington, DC. Després d’haver perdut el seu fill jove, dugut a una malaltia neurològica debilitant uns anys abans. Aquesta peça s’inicia amb una sentit de reverència silenciosa i ràpidament les harmonies es tornen més gruixudes, l’estat d’ànim més agitat, el que porta a un clímax expansiu en les paraules: “Take, O take him, mighty Leader, Take again thy servant’s soul.” A partir d’ahí la música s’amplia i mor cap enrere fins a la repetició final del text inicial: “Take him, Earth, for cherishing.”

Take Him, Earth, For Cherishing 

play

 

 

Take Him, Earth, For Cherishing
Take him, earth, for cherishing
To thy tender breast receive him.
Body of a man I bring thee,
Noble even in its ruin.

Once was this a spirit’s dwelling,
By the breath of God created.
High the heart that here was beating,
Christ the prince of all its living.

Guard him well, the dead I give thee,
Not unmindful of his creature
Shall He ask it: He who made it
Symbol of His mystery.

Comes the hour God hath appointed
To fulfill the hope of men,
Then must thou, in very fashion,
What I give, return again.

Body of a man I bring thee.
Not though ancient time decaying
Wear away these bones to sand,
Ashes that a man might treasure
In the hollow of his hand:

Not though wandering winds and idle winds,
Drifting through the empty sky,
Scatter dust was nerve and sinew,
Is it given to man to die.

Once again the shining road
Leads to ample Paradise;
Open are the woods again,
That the Serpent lost for men.

Take, O take him, mighty Leader,
Take again thy servant’s soul.
Grave his name, and pour the fragrant
Balm upon the icy stone.

Take him, Earth, for cherishing,
To they tender breast receive him.
Body of a man I bring thee,
Noble in its ruin.

By the breath of God created.
Christ the prince of all its living.

Take him earth, for cherishing.

  • Prudentius (348-413), from Humnus circa Exsequias Defuncti translated by Helen Waddell; used with permission

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s